SANT ESTEVE 2017

Per Nadal de 1947, ara fa setanta anys,  un grup de nois i noies de Vilafranca sortien pels carrers de la Vila per cantar cançons de Nadal davant dels pessebres. Havien assajat unes quantes setmanes abans un repertori molt ben seleccionat: un coral de Bach, un coral suec, el Noi de la Mare, i altres nadales catalanes i d’arreu del món. Així naixia el Cor Nadalenc, que pocs anys després es diria Polifònica de Vilafranca.

Aquest any, per Sant Esteve, celebrem aquest aniversari amb l’estrena d’una obra composta expressament per l’ocasió: la cantata Hodie!, per a cor mixt, cor d’infants, rapsode, solistes i piano, d’Eduard Vila i Perarnau, el qual ha encapçalat la partitura amb aquesta dedicatòria: A l’estimada Polifònica de Vilafranca, en el seu 70è aniversari.

Tots aquest anys de fecunda història coral han estat possibles gràcies a la fundadora del cor, Maria Rosa Juncosa, i als directors successius Josep-Anton Huguet, Manel Cervera, Xavier Cervera, fins a l’actual titular, David Hernàndez Urpí, juntament amb els cantaires actuals i tots els que han format part de l’entitat al llarg dels anys.

La partitura que estrenem en aquest concert ens brinda un  altre motiu de celebració: la participació de la coral infantil l’Espinguet en el concert de Sant Esteve de la Polifònica. És un gran goig reunir les veus dels infants amb les veus dels grans.

A la primera part del concert, integrada per cançons de Nadal, podrem escoltar les intervencions de cada grup: petits, mitjans i grans de l’Espinguet, veus femenines i veus masculines de la Polifònica, i l’actuació conjunta de tots.

La cantata Hodie! constitueix la segona part del concert. La paraula llatina hodie=avui, ens pot suggerir diverses coses: les festes de Nadal, el naixement del nen Jesús, el tradicional concert de Sant Esteve, la diada del 70è aniversari, etc. En qualsevol cas avui estem de celebració!

La partitura s’estructura en onze moviments, i com un mirall a banda i banda del moviment central O magnum mysterium (núm. 6), es van aparellant dos interludis de piano (núms. 5 i 7), dos poemes catalans (núms. 4 i 8), dues tonades llatines (núms. 3 i 9), i els núms. inicials i finals (1-2 i 10-11) que incorporen un rapsode amb veu en off.

La Polifònica de Vilafranca no pot més que expressar el seu profund agraïment al mestre Eduard Vila i Perarnau, per la creació i dedicatòria d’aquesta magnífica composició, feta de forma totalment desinteressada. A més els intèrprets tindrem l’honor de ser dirigits pel propi compositor.