La Via Bàltica de la Polifònica

Categoria: 

La coral vilafranquina, de visita a les ciutats de Riga i Tallinn, ofereix un concert a la catedral de la capital de Letònia

 

La Polifònica de Vilafranca ja té un punt més en el mapa, prou ampli, d’actuacions internacionals després que dimecres, dia 1 d’agost, actués a la catedral catòlica de Riga, la capital de Letònia. El concert, un tast de l’extens repertori de la coral vilafranquina, va tenir lloc en el marc de l’excursió que periòdicament organitza l’entitat i que, en aquesta ocasió, va portar quaranta-dues persones, entre cantaires i acompanyants, fins a les ciutats de Riga i Tallinn, capitals, respectivament, de les repúbliques exsoviètiques de Letònia i Estònia.

 

Polifonia catalana

En acabar l’audició diària de l’orgue del Domo de Riga, el segon més gran del món amb prop de set mil tubs i un instrument d’una sonoritat extraordinària, els centenars de visitants que omplien la catedral de la capital letona van contemplar, sorpresos, com una massa de dones i homes se situava a les escales d’accés a l’altar i es disposava a cantar. I, efectivament, tot seguit la Polifònica de Vilafranca arrencava amb Senyor Sant Jordi, una mena d’oració laica per la pau, amb text de Salvador Espriu i música de Francesc Vila.

Aquesta peça va encapçalar un concert que va tenir com a ingredient principal la polifonia popular de casa nostra amb peces com ara la sardana de Joan Manén El cavaller enamorat o Rossinyol. L’audició, que va ser corresposta pel públic per un gran aplaudiment, es va cloure amb el cant d’Els Segadors i l’Aubada. En absència del seu titular, David Hernández, la direcció del concert va recaure en el sots-director, Miquel Villalba, i en el director emèrit, Xavier Cervera.

 

A través de la Via Bàltica

El viatge, de cinc dies de durada, es va concentrar en les dues capitals amb un dia de connexió per carretera que va incloure la visita a Sigulda, a tocar del parc natural de Guja, així com una parada a Parnu, a la riba del mar Bàltic, ja en territori estonià. De fet, l’itinerari per carretera, que discorre per un paisatge d’espessos boscos de pins i bedolls -ambdós països tenen la meitat del seu territori ocupat per masses forestals- va coincidir, en bona part, amb el traçat que el 23 d’agost de 1989 va seguir l’anomenada Via Bàltica. Aquesta cadena humana de sis-cents quilòmetres de longitud i més d’1,4 milions de participants va unir les tres capitals bàltiques –Tallinn, Riga i Vilnius (Lituània)- coincidint amb el cinquantè aniversari de la signatura del pacte germano-soviètic que va propiciar l’ocupació, per part de la URSS, d’aquests tres països que s’havien declarat independents de Rússia al novembre de 1918, en acabar la I Guerra Mundial.

Més d’1,4 milions de persones, doncs, van desafiar un Estat soviètic, que mantenia intacte tot el seu potencial i capacitat repressiva, per reclamar la llibertat d’aquestes tres repúbliques que durant la II Guerra Mundial van ser ocupades pels soviètics -entre juny de 1940 i juny de 1941- i, tot seguit pels alemanys, i altre cop, al tombant dels anys 1944 i 1945, pels soviètics. Dos anys més tard de la Via Bàltica, coincidint amb el procés de desaparició de la URSS i el col·lapse del bloc de països socialistes, Estònia, Letònia i Lituània van recuperar la independència.

Val a dir que aquests dies era ben palesa la presència als carrers de Riga i Tallinn de símbols al·lusius als cent anys de la primera declaració d’independència a ambdues repúbliques. Aquesta circumstància i el moment polític que viu el nostre país va ser present tothora en el viatge i van quedar palesos en la inclusió d’Els Segadors com a peça final del concert de Riga o al darrer dia, en un cant improvisat, a la plaça de l’antic ajuntament de Tallinn. Així mateix, a Sigulda, es va realitzar una performance al·lusiva als presos polítics i exiliats.

Jordi Romeu