Extríssim Bach
La Polifònica de Vilafranca va afegir una nova peça en el seu amplíssim repertori musical en el Concert de Sant Esteve celebrat dimecres a l’auditori municipal. Es tracta de la cantata BWV 131 Aus der Tiefen rufe Ich, Herr, zu dir (Des de l’abisme clamo a vos, Senyor) composada per Johann Sebastian Bach l’any 1707 i que, per tant, correspon a una obra de joventut –tot just tenia 22 anys quan es va estrenar-, però que anticipa l’execel·lència que el compositor alemany demostrarà en les obres de maduresa. La cantata BWV 131 és una obra curta –consta de cinc números- per a cor, orquestra i dues veus solistes que conjuga el lament de la pèrdua amb l’esperança d’obtenir la protecció divina.
La coral vilafranquina va estar acompanyada musicalment per l’Orquestra Barroca Catalana, una formació nascuda l’any 1993 i dirigida artísticament per Santi Aubert, especialitzada en l’ampli repertori musical del barroc. Com a solistes van actuar el tenor Matthew Thomson i el baríton Oriol Mallart. Tots ells sota la direcció de David Hernández.
Tot i tractar-se d’una peça breu, el cert conjuga moments d’una gran explosió vocal a càrrec del cor i l’orquestra, amb moments més íntims. Així el segon número està escrit per ser interpretat per un solista –baix- i un petit cor format per sis sopranos, mentre que en el quart moviment es repeteix la mateixa composició, però, en aquest cas per a tenor i un petit cor de contralts. En conjunt, doncs, una obra amb tots els ingredients per delectar el públic que omplia més de tres quarts de l’aforament de l’auditori i que va premiar l’actuació amb una forta ovació. Val a dir que els espectadors podien anar seguint la traducció al català del text original alemany en una pantalla gegant col·locada al fons de l’escenari.
La segona part va començar amb la dotzena de components de l’orquestra interpretant un fragment –tres d’un total de sis moviments- del Concerto grosso fatto per la notte di Natale del compositor italià, Arcangelo Corelli, i la propina d’escoltar, fora de programa, una peça interpretada amb la tiorba, un instrument de corda que només es pot escoltar en les formacions especialitzades en música antiga i que té un so que recorda el llaüt barroc.
En acabar la part instrumental, la Polifònica de Vilafranca va oferir, amb l’acompanyament orquestral, una segona part dedicada a nadales tradicionals i d’autor. De la desena de peces interpretades val la pena destacar la interpretació de Santa Nit, una nadala declarada patrimoni cultural immaterial de la humanitat per la Unesco, que es va estrenar la nit de Nadal de 1818, ara fa tot just dos-cents anys i les quatre nadales –Det är en ros Utsprungen, El desembre congelat, Fum, fum, fum i El cant dels ocells- arranjades per a l’orquestra pel jove cantaire de la Polifònica, Miquel Villalba. Cal remarcar que El cant dels ocells, la peça que va cloure el cloure el concert, va estar dedicada als polítics catalans empresonats.
Jordi Romeu