La Santa Espina, un concert capital

El passat diumenge dia 8 de març, l’Auditori Municipal s’omplia a vessar per assistir al concert de la Santa Espina, rondalla lírica en tres actes d’Enric Morera i Àngel Guimerà, dins la programació d’espectacles de la capitalitat cultural de Vilafranca 2015.

Hi havia molts motius per l’expectativa creada: d’una banda, poder descobrir una obra interessantíssima –per bé que pràcticament desconeguda– del teatre líric català de l’època modernista; d’altra banda, poder escoltar una producció simfonicocoral que requereix un imponent desplegament d’efectius: en efecte, vam poder comptar dalt l’escenari una cinquantena d’instrumentistes de l’Orquestra Simfònica del Vallès, amb les seccions completes de corda, fusta, metall i percussió; prop de seixanta veus de la Polifònica de Vilafranca; tres solistes (soprano, tenor i baríton), i un narrador, tots ells sota la batuta del titular de la Simfònica del Vallès, el mestre Rubén Gimeno. I encara, el reclam o al·licient afegit de sentir l’únic fragment veritablement popular de l’obra; la cèlebre sardana “Som i serem gent catalana...” que és el número 18 de l’obra, dins del tercer acte.

El fil argumental de la rondalla, de caràcter fantàstic, però amb un rerefons de reivindicació nacional, fou magníficament conduït per l’actor Sergi Mateu, amb una dicció clara i convincent, que va facilitar molt la comprensió de la complexa trama del text de Guimerà.

La música de Morera està molt ben construïda, i troba el caràcter adequat per a cada una de les situacions que es van succeint: tonades populars per a les escenes de veremadors i masovers, marxes solemnes de ressonàncies wagnerianes per a les escenes de reis i patges, aires de misteri per a les escenes amb bruixots i encanteris, dolces melodies per a les escenes d’amor i d’intimitat, etc.

Tota aquesta música va ser executada de manera brillant pels diferents intèrprets: David Alegret, tenor (Gueridó), i  Enric Martínez-Castignani, baríton (Ulric), van cantar els seus papers fent gala de solvència, bon gust i una veu poderosa, mentre que la soprano Anna Alàs (Rosa Vera) resolia impecablement la seva compromesa i bellíssima ària, en una única intervenció que va deixar gust de poc .

La part orquestral, que té una presència fonamental al llarg de tota l’obra, va ser interpretada per la Simfònica del Vallès amb ofici i sensibilitat, sonant amb gran potència en els moments en què es requeria, i amb delicadesa i suavitat quan la partitura ho demanava. Per citar algun músic en concret, destacaríem la intervenció de l’oboè en l’escena prèvia a la sardana, i el bon treball dels percussionistes al llarg de tota l’obra.

Pel que fa a la part coral, la Polifònica va estar a l’alçada en tot moment, cantant amb seguretat i convicció, amb veus ben timbrades i afinació precisa en les seves  intervencions. A destacar la magnífica interpretació de la sardana per part de les veus femenines, cantada amb una impressionant bellesa i pulcritud, que va constituir, sens dubte, un dels moments culminants de la vetllada. Diríem que l’alt nivell de la coral vilafranquina està avui dia plenament consolidat, sota l’experta conducció del seu titular David Hernàndez Urpí.

L’excel·lent resultat de la interpretació de La Santa Espina no hauria estat possible sense la tasca del mestre Rubén Gimeno al capdavant de l’obra, que va mostrar un bon coneixement de la partitura, una gran capacitat per integrar els diferents elements que hi participen, i amb el seu gest sobri i elegant, va saber comunicar a intèrprets i públic tota l’emoció de la meravellosa música d’Enric Morera.

En definitiva, la programació d’aquest concert dins els actes de la capitalitat cultural ha estat tot un encert i ha significat un gran èxit: l’Auditori va haver de treure el cartell de “localitats exhaurides”.  En acabar el concert, assistents i intèrprets van poder celebrar la vetllada amb una copa de vi gentilesa de Cellers Torres, empresa patrocinadora de l’acte,i qui ho desitgés, va poder adquirir el CD de La Santa Espina, del segell Discmedi, enregistrat pels mateixos intèrprets.

Xavi Cervera