La Polifònica de Vilafranca regala Cererols

En aquest article podeu llegir les paraules que va escriure l'amic Jordi Romeu després del tradicional concert de Sant Esteve 2013 i que van sortir publicades en el setmanari penedesenc 3devuit.

La Polifònica de Vilafranca regala Cererols al seu Concert de Sant Esteve

L’obra del compositor montserratí Joan Cererols (Martorell, 1618 – Montserrat, 1680), tan desconeguda com brillant, va ser el regal que la Polifònica de Vilafranca va oferir, dijous de la setmana passada, a l’Auditori Municipal, en el tradicional Concert de Sant Esteve, una cita que arribava a la seva 66ena edició.

La coral vilafranquina, dirigida per David Hernández i Eduard Vila, va oferir, a la primera part de la vetllada, set peces que formen part del cant de les Vespres de la Mare de Déu. Es tracta d’unes obres escrites per a vuit veus, solista –la soprano Maria Pujades va estar magnifica en el seu compromès paper- i orgue positiu interpretat pel mateix Eduard Vila. Aquesta mateix programa, una mica més ampliat, ja el va presentar la Polifònica l’octubre de 2010 en un concert celebrat a la sala Oriol Martorell de l’Auditori de Barcelona com a obertura del cinquè Cicle Coral a l’Auditori.

En aquella ocasió, la interpretació del cor vilafranquí va tenir una gran acollida entre els aficionats a la música i els musicòlegs assistents a aquella vetllada que van destacar, sobretot, l’expressivitat de la coral. Tres anys després aquell programa per a gurmets es va presentar a Vilafranca amb uns resultats semblants: una forta ovació. L’única pega és que aquest programa es mereixia un ple absolut que no es va produir: el públic que va desafiar la freda tarda de sant Esteve no va arribar a omplir els tres quarts de l’aforament.

La segona part va començar amb la imatge insòlita dels cantaires desplegats al llarg de les escales d’accés a l’amfiteatre de l’auditori per cantar una emotiva Santa Nit. Tot seguit, ja a l’escenari, els homes van interpretar la popular nadala alemanya O Tannenbaum (Oh Arbre sant) en un arranjament contemporani per a quatre veus masculines. A continuació, el cor al complet va oferir la nadala Angels’carol del compositor anglès John Rutter, una peça amb un final digne dels millors musicals made in Hollywood, seguida de tres fragments de la cantata del també anglès, Benjamin Britten, A ceremony of carols, amb un final apoteòsic.

Naturalment, no hi podien faltar les nadales catalanes i, bisos a part, la Polifònica en va interpretar quatre de ben conegudes –El petit vailet, Nit de vetlla, Nadal i Les dotze van tocant- amb harmonitzacions poc habituals. Així, El petit vailet era una versió de Francesc Civil per a soprano i cor a tres veus femenines, mentre que la versió de Les dotze van tocant corresponia a una harmonització d’Eduard Vila que ell mateix va acompanyar al piano. El concert es va cloure amb el Fum, fum, fum i amb públic i cantaires interpretant El noi de la mare.

Jordi Romeu